Aquest blog està a punt de desaparèixer. Ha arribat un moment en què m'he replantejat la necessitat de la seva existència, perquè he entès que el seu contingut podia encabir-se sense cap problema en els altres dos blogs que tinc oberts i així ho he decidit. Ara les seves entrades ja han emigrat cap al meu blog d'opinió, el Blog de Pep Canício o cap al meu altre blog, que pretenc més literari, que és Solcs de lletres.
Des dels Alfacs va ser el meu segon blog, i va nàixer amb la pretensió de poder opinar sense desvetllar la meva identitat, de parlar de coses amb més llibertat que la que em pensava que podia tenir al Blog de Pep Canício, però poc a poc he anat veient, al mateix temps que l'anonimat inicial s'esvaïa, que em resultava difícil decidir quins escrits publicava en un blog i quins anaven a parar a l'altre. Sí que em sembla convenient mantenir Solcs de lletres, el darrer blog creat, per la seva especialitat, i l'he fet hereu de les entrades més literàries de Des dels Alfacs.
A qui ha visitat alguna vegada Des dels Alfacs, el meu absolut agraïment. Els altres dos blogs esperen també la vostra visita.
Des dels Alfacs va ser el meu segon blog, i va nàixer amb la pretensió de poder opinar sense desvetllar la meva identitat, de parlar de coses amb més llibertat que la que em pensava que podia tenir al Blog de Pep Canício, però poc a poc he anat veient, al mateix temps que l'anonimat inicial s'esvaïa, que em resultava difícil decidir quins escrits publicava en un blog i quins anaven a parar a l'altre. Sí que em sembla convenient mantenir Solcs de lletres, el darrer blog creat, per la seva especialitat, i l'he fet hereu de les entrades més literàries de Des dels Alfacs.
A qui ha visitat alguna vegada Des dels Alfacs, el meu absolut agraïment. Els altres dos blogs esperen també la vostra visita.